21 de des. 2007

Bon nadal!!

Us desitjo un bon nadal i unes molt bones festes. Per fer-ho us poso un poema d'en Miquel Martí i Pol. Diu les coses molt millor que jo.

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

Miquel Martí i Pol

3 de des. 2007

Dret a decidir Manifestació 1 de desembre

La manifestació de dissabte 1 de desembre va ser un gran èxit. Per molt que tv3 i els mitjans afins al tripartit, ho vulguin amagar, no és pot silenciar als centenars de milers de persones que hi vam ser.

Personalment el dissabte em vaig emocionar. Veure tanta gent d’arreu del país, amb un objectiu bàsic que és demanar que Catalunya té el dret a decidir, i que a més vol exercir-lo immediatament en aspectes com les infrastructures o el finançament, fa que sentis que l’esperit nacional català està més viu que el que molts volen fer creure.

A més a més, el desenvolupament de la manifestació va ser exemplar, amb un comportament majoritari de correcció, i alhora de reivindicació.

En negatiu, el que ja se sap, el president de la Generalitat no hi era, ni cap representant oficial del seu partit. És una llàstima que el partit que lidera el govern del país, estigui tant lluny de la seva gent, dels seus anhels, les seva aspiracions, les seves necessitats, i fins i tot la seva defensa.

Com pot ser que el PSC-PSOE no defensi els interessos de Catalunya per sobre dels interessos del seu partit mare, el PSOE?

Bé, tornant a la part positiva. Una gran part del poble de Catalunya, el dissabte, va deixar clar que tenim un país viu, amb ganes i esperit d’avançar nacionalment i en autogovern, un poble que vol ser sobirà de si mateix. I que els partits catalans, tots, hem de saber transformar aquest anhel en realitat. Hem de saber trobar el camí i les propostes perquè al gent vegi com els partits catalans estem amb ells, i que volem portar el país al mateix lloc que ells.

I hem de governar, des les institucions on estiguem, en aquest sentit. Cal que quan governem, els partits catalans, ho fem en la línia del que després ens manifestem al carrer o en programes electorals, o en mítings. Sap greu veure i saber que hi ha gent que des del govern, quan hi és, no fa el que diu quan està fora d’ell, o quan canvia de barret, és posa només el de partit, i fa veure que no governa, que no té responsabilitats sobre el que està passant.

Un altre cosa que també queda clar després del dissabte 1 de desembre, i després de la gestió de la crisi de rodalies renfe i els accidents de les obres de l’ave. És que el govern de la generalitat, no està a l’alçada dels catalans i les catalanes. Necessitem un altre govern que per sobretot defensi els interessos del país.

30 de nov. 2007

l'u de desembre tots a la manifestació

El dia 1 de desembre, hi ha la manifestació "Som una Nació i diem PROU!
Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures"

El ple de l'ajuntament de Molins de Rei, a proposta de CiU, IiE, ERC i la CUP, vam aprovar l'adhesió del nostre ajuntament a la convocatòria.

Espero que sigui un èxit. Ens hi veiem.


Adjunt, el text del manifest de la manifestació.

Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l’Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:
-És l’hora que s’acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.
-Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d’infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l’Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l’espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d’uns serveis i unes xarxes públiques d’ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.
-La definició d’aquest model de xarxa d’infraestructures ha de ser autocentrat. S’ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d’usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s’ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l’Eix Mediterrani, el TAV. No s’han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.
- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d’un terç dels peatges de tot l'Estat.
-Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d’estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d’un sistema centralitzat al servei d’un únic aeroport de primera, Barajas.
-El model de mobilitat i la xarxa viària i d’infraestructures que reivindiquem ha d’estar al servei i a l’interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d’equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.
En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:
-La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.
- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.
- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l’obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d’una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.
- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s’agilitin els mecanismes d’informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.
- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.
Per totes aquestes raons i, de manera especial:
EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
EXIGIM PRIORITZAR LES OBRES I SERVEIS DE MOBILITAT BASATS EN EL FERROCARRIL, EL TRAMVIA I DEMÉS SISTEMES DE TRANSPORT PÚBLIC, TANT A L’ÀREA DE BARCELONA COM AL CONJUNT DEL TERRITORI CATALÀ
EXIGIM LA PUBLICACIO DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT ESPANYOL
EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOR
Manifestació 1 de desembre de 2007
17:00 hores-Plaça Catalunya

21 de nov. 2007

Caos Renfe

El dilluns dia 5 de novembre, el ple de l’Ajuntament de Molins de Rei, va aprovar una moció demanant que el govern espanyol resolgués el caos de Renfe, provocat per les obres de l’AVE, que l'estat inverteixi en transport públic i alhora demanant que s’assumeixin responsabilitats amb la dimissió de la ministra de foment Margarida Alvarez.

Amb dimissions no s’arreglarà els problemes del servei de rodalies, això ho tinc molt clar. Però cal pendre mesures, encara que siguin simbòliques per demostrar als milers de persones que pateixen l'enfonsament de les vies de tren i el mal funcionament del transport públic a Catalunya.

I sobretot donar exemple, de que s'han d'assumir les responsabilitats de les pròpies decisions. I la Sra. Alvarez es responsable del caos actual per haver decidit forçar el ritme de les obres, només per poder fer arribar l'AVE el dia 21 de desembre, i poder fer una gran festa. Per cert una festa, a la que no haguessin convidat a les persones, que segons el PSC-PSOE, son els responsables del que esta passant ara, es a dir el PP i CiU.

Qui talla la cinta, qui es posa les medalles, son les persones que han d'assumir la responsabilitat. I a mes a mes, qui decideix accelerar les obres, posant en perill els treballadors i provocant una execució insegura, que provoca l'ensorrament de les vies del tren convencional, es la Sra. Alvarez.

Es per això que es ella qui ha d'assumir la responsabilitat dels seus propis actes, i ha de dimitir. No és “antes rota que doblá”, és que hi ha molta gent que, uns quants dies de la seva vida, els tenen trencats i doblegats per una decisió innecessària.

23 d’oct. 2007

Reunió amb els veïns del carrer Verdaguer

La setmana passada, CiU de Molins de Rei, ens vam reunir amb els veïns del carrer Jacint Verdaguer, més afectats per les obres del sector del Molí. Ja que s’està construint un edifici, i un nou carrer, just al darrera de les seves cases.

La reunió la vam fer perquè ens ho van demanar diversos veïns al veure com avançava l’obra, just ubicada al límit de les seves finques, sense que tinguessin molt clar, com acabaria els que s’estava fent. Com a CiU, ens vam posar a la seva disposició, i els vam dir que si ho creien convenient fèiem una reunió oberta a tothom que ho volgués.

A la reunió va assistir més gent de la que ens esperàvem, però la sorpresa principal va ser la falta d’informació que tenien, i fins i tot, algun cas d’informacions erroneas. Aquest fet se’ns ha de responsabilitzar a tots els polítics de Molins de Rei en general, perquè és nostra, la tasca d’explicar el millor possible els projectes aprovats pel consistori, i més com aquests que fa molts anys que dura i sempre ha comptat amb un suport molt ampli de les forces polítiques de l’ajuntament.

El desenvolupament de l’acte d’informació va anar molt bé, i des de CiU vam explicar les principals implicacions i conseqüències que implica el projecte que del sector del Molí, i especialment com serà l’edifici i el carrer, que just, s’està construint al llindar de les finques del veïns convocats.

La majoria de les preguntes i dubtes, feien referència a l’alçada del bloc de pisos, que serà de planta baixa més 4, i de planta baixa més 5, en el front del carrer Verdaguer, i sobretot sí les finques del carrer Verdaguer podran tenir accés per el nou carrer que s’està construint.

També es van fer preguntes sobre l’edifici singular que s’ha de construir entre l’edifici del Molí i aquest nou edifici en construcció, i sobretot quina alçada pot tenir. Pregunta que va ser resposta en la mesura que ho pot ser avui, ja que el projecte definitiu no està aprovat.

Un aspecte polèmic, va ser la no realització de clavegueram, pel darrera de les finques del carrer Verdaguer, just, on s’està construint el nou carrer. Ja que va ser una demanda d’alguns veïns, i pel que ens van explicar, fa molts anys, se’ls va prometre que es faria. El projecte actual, no contempla aquesta possibilitat, i ara és gairebé impossible poder-ho fer.

Personalment, estic molt satisfet de l’acte, i segur que en farem més com aquest. És molt satisfactori, veure que una acció d’informació als ciutadans i ciutadanes, que es fa en compliment de les nostres obligacions com a càrrecs públics, té molta utilitat, i sobretot bona acollida.

22 d’oct. 2007

La Generalitat pot fer per l'educació infantil a Molins de Rei

Durant el darrer consell escolar de Molins de Rei, es van analitzar diverses qüestions relacionades amb l'inici de curs.

En general la valoració va ser bona, ja que la majoria de les incidències ja eren conegudes, excepte per la valoració de falta de tècnics per educació infantil suplementaris per les classes de P3, que superen la ratio d’alumnes per classe.

Cal destacar dos aspectes molt negatius per la comunitat educativa, i el bon funcionament de l’educació dels nens de Molins de Rei. Aquestes son el retard de les obres de l'escola la Sínia, que fan que un any mes, tota l'escola funcioni en barracons, i l'altre la falta de suplements de professionals educatius en les aules P3 que estan per sobre la ratio de 25 alumnes per classe.

Pel que fa al retard en les obres de l'escola la Sínia, com ja se sap, ve provocat per un error en el projecte d'obres, que no van preveure pivotatges adequats, i un cop començades les obres hi va haver desplaçaments de terres, que han implicat que s'hagi d'arreglar l'errada inicial i s'han hagut de fer els pivotatges, amb part de l'obra ja feta.

Això ha comportat que la nova escola no entres en funcionament aquest setembre, que era quan havia d'estar enllestida, amb els corresponents inconvenients que ha comportat ampliar els barracons, i menys espai per espais comuns, com pot ser el pati.

La nova previsió per l'acabament de les obres, de la nova escola, es per setmana santa de l'any que ve. Esperem que sigui així.

Pel que fa a la qüestió de mes tècnics o professional de suport per a les classes de P3 de la nostra vila que superen la ratio de 25 alumnes per classe. El consell escolar va decidir demanar a l’administració competent, la Generalitat, que proporcioni un tècnic d’educació infantil per cada una de les aules en que es supera aquesta ratio màxima. A la nostra vila són 8 classes de línia única, i dues de doble línia.

Això que ens passa a Molins, passa a altres municipis, i es una mostra de la falta de previsió que la generalitat te en educació, i al final es paga amb mes alumnes per classe dels recomanables.

21 de set. 2007

XII fira de Col•leccionisme i brocanters

Bé, aquest dissabte dia 22, de 9h a 14h, faig la meva primera fira com a regidor. Això de ser regidor de fira, no només és de la fira de la Candelera, sinó de la resta de fires que es fan durant l’any a Molins de Rei.

Cap de les altres té a veure amb la Fira de la Candelera, no hi ha res comparable a la nostra fira en tot Catalunya, però és interessant poder-ne fer d’altres.

La que fem aquest dissabte, respon a una demanda del sector i aficionats al col•leccionisme i antiguitats de la nostra vila, a la qual l’ajuntament hi col•labora.

Aquesta serà la dotzena edició, en fem dues l’any, i aquesta entra dins dels actes programats per la festa major de Sant Miquel.

És una fira modesta, però com ja he dit la fem per demanda del sector, i sobretot perquè té atractiu per la gent, el que cal és donar-li el màxim suport possible, amb el relatiu poc esforç que implica a l’ajuntament, i en tot cas, i com s’ha de fer en tot, mirar que cada cop la puguem fer millor.

En tot cas espero que si algú dels que llegiu aquestes línies l’heu visitada, em pugueu fer comentaris de que us ha semblat i que és pot millorar.

Ah, la fem al Passeig del Terraplè.

27 d’ag. 2007

alcaldia accidental

Aquest estiu he estat uns quants dies alcalde accidental. Realment és una situació curiosa, perquè les tasques i responsabilitats que tens són: ser-hi per si passa alguna cosa, firma molts papers i atendre a la gent que ho demani.

En tot cas és una experiència interessant, i recomanable, tothom podria ser alcalde una setmana. Millor que no sigui l’estiu, ja que també l’administració té un ritme molt diferent al normal.

Com a successos destacats dos. El primer van ser les incidències provocades per les fortes pluges del dimarts 21 al vespre, fonamentalment al mercat municipal, que va patir goteres considerables, les quals van causar desperfectes en alguna de les parades, realment lamentable.

Això va fer, que el dimecres al matí em passes una bona estona a la teulada del mercat, mirant de trobar-ne les causes. I el resultat és que hi ha aspectes de l’estructura de la coberta que no estan ben finalitzats, i això és el que provoca les goteres. El problema és que la solució no serà fàcil.

L’altre succés relacionat amb les pluges, és l’esfondrament d’un sostre d’un blog de pisos de l’Avinguda de Barcelona, que per sort només va causar danys materials, i un gran ensurt al seus veïns. La raó van ser les pluges i una manca de manteniment i neteja dels desaigües que va fer que l’aigua entres als habitatges. Realment una petita desgràcia.

15 d’ag. 2007

primera etapa viatge a Croacia

No he pogut actualitzar el blog com voldria, però aquí teniu un primer comentari sobre una part de les meves vacances.

Zagreb
Es una ciutat molt similar a d'altres capitals de l'europa central, però més petita.
Amb un altra caracteristica comú a ciutats que pertanyien a l'europa del bloc comunista. La seva perdua de temps en anar endavant, la falta d'inversió en els edificis, espais publics, transports, etc. Realment el comunisme va fer molt de mal europa central i de l'est. Va fer que molts països amb gran potencial quedessin estancats. Ara es comencen a espavilar, i es noten algunes millores.
Això es veu en alguns dels aspectes que he comentat, i es nota a primera vista.
Per la resta és una ciutat petita, que es visita ràpid, i que té, com totes les ciutats, el seu encant.

7 d’ag. 2007

Viatge

Avui surto de viatge a Croacia, algú m'ha dit que és un viatge que li agradaria fer, i molta gent que és molt maco. Bé, si puc ja us ho faré saber.

En tot cas, a mi Croacia em fa gràcia per diverses raons, però una és perquè de petit, quan estudiava geografia, sempre veia una sèrie de països que estaven al bloc de l'est, sota el mur d'acer, que li deien. I aleshores pensava que mai els podria veure.

En aquell temps, semblava que mai a la vida els podria veure, i a més semblava que sempre havia estat així. Almenys, jo de petit ho veia així.

Ara tot això ja sembla com que no hagues passat mai, però va ser així. I des de llavors sempre m'ha fet especial il·lusió anar a aquells països, que pensava que no podri anar. Bé, Croacia és un d'ells. A més amb l'encant de ser un país, que quan jo era petit no exisistia ofialment, era Yugoslavia, i ara resultat que és un país independent. Coses que també sembla que siguin impossibles i no puguin passar mai. Però vet aquí que la història del mon dona moltes voltes.

Parlant d'història, en aquest viatge porto com a llibre "Histories" d'Herodot, un dels primers llibres d'història del mon occidental. L'any passat em vaig llegir, "Viatges amb Heròdot", d'en Kapuscinski, un molt bon llibre, que em va animar a llegir aquest.

Això farà que alhora de viatjar, a més de visitar Croacia, tingui el cap i les imatges d'altres indrets del mon. Especialment Grecia i Turquia, i imatges com la batalla de Marato, les Termopiles, o el Parteno, o la biblioteca d'Ephesos. També durant tindré imatges d'orient mitja, l'actual Iraq i Iran. Aquestes a part de pel llibre, segur que per noticies de morts que veure per la televisió. Una terra de violència, on sempre hi ha hagut enfrontaments, des del temps d'Herodot.

Bé, ja explicaré més coses si la tecnologia m'ho permet.

un més

Be fa pocs dies que ja he començat vacances, i un dels pensaments que jo he fet, dels que es solen fer en aquestes dates, es mirar d'escriure més sovint al meu blog.

No he escrit gaire en aquest blog, o almenys el que jo considero un mínim acceptable, i no tinc clar si algun dia ho faré, però aquest estiu ho provaré.

Un altre proposit que em faig respecte al blog, és mirar de parlar d'altres coses que no sigui només política local de Molins, ja que fins ara és el que he fet.

Mai se sap poder només penjo aquest article. En tot cas si algu llegeix aquest blog aquest estiu ho podrà comprovar.

Igualment hi haurà una qüestió tecnica que pot influir a una actualització regular, que és tenir possibilitats de conectar-me a internet. I de moment ja he comprovat que em serà bastant complicat, per tant, poder trigueu en veure escrits, i en tot cas ja explicaré coses quan em sigui possible.

6 d’ag. 2007

un mes

22 de jul. 2007

Setmana de Sopars

Aquesta setmana, ha estat una setmana de sopars per Molins de Rei. El primer el ja tradicional sopar de col·laboradors de la radio, que serveix de cloenda de la temporada. Aquest sopar ja és un clàssic a Molins de Rei, i com des de fa uns anys és fa al mig del carrer foment, sempre genera una mica de rumor típic de la vila, “què fan avui al carrer foment?” “què passa alguna cosa?”, bé i és el de cada any.

El sopar molt bo, fet per les palmerines, que és una garantia. Per la resta el de sempre, poder aquest any el Miquel Argmengol ha tingut menys intervencions que d'altres anys, cosa que es fa estranya. En tot cas, i sempre que em convidin, ja esperant el proper.

Un altre dia vaig tenir un sopar amb un amic resident a Sao Paulo, la mateixa nit que l'accident d'avio, no ho vaig saber fins al dia següent i no n'he parlat més amb ell, ja es casualitat. Però encara no he parlat amb ell de com es planteja la tornada. Encara que segur que com és ell, no crec que estigui gaire preocupat. Mai se sap, poder un altre dia explico com li ha anat la tornada.

I finalment, el sopar solidari pel Saharà. Un sopar que també és un dels clàssics de l'estiu a la vila, on es fa una mica de tot. Realment és una festa molt maca i on l'organització fa un gran esforç per aconseguir una vetllada reivindicativa dels drets del poble saharui, un bon sopar, una estona agradable, un lloc on molts nens s'ho passen molt bé, especialment els que han vingut del Saharà i estan acollits per famílies de Molins de Rei.

A més a més, al final de sopar, hi va haver la desfilada de roba de botigues de la vila, on hi participen moltes botigues de Molins, i on voluntariament participen com a “models” aficionats diverses persones de la vila, entre ells alguns polítics, entre els quals per primer cop ho feia jo. Realment una col·laboració molt divertida i agradable, i on veus clarament l'esforç de l'organització perquè tot surti bé.

No tinc fotos per posar-vos, segur que faríeu un somriure, però no en tinc. Bé, en tot cas dir-vos que jo anava vestit per la botiga CASAJUANA, i com el Josep com té molt bona roba i gust, a la gent li va agradar el conjunt que portava.

Bé i això és tot.

10 de jul. 2007

Les meves intervencions el dia la constitució del nou govern

Hem estat la força que ha incrementat més regidors, i l’única força del govern passat i actual, que ha incrementat en vots. Això ens dona una responsabilitat i força moral important.

La resta de forces d aquest ajuntament han tingut el següent resultat...

ERC ha perdut el 26 % dels seus votants.
PSC - 24 %
IiE - 20 %
CiU augmenta el 57% dels seus votants.
CUP ve de zero amb un creixement infinit, matemàticament parlant.
PP ha fet un resultat similar al del 2003


Per aconseguir aquest resultat partint d una posicio dificil s han donat diverses circunstancies.

Una es la feina feta i la demostració que ciu de molins de rei som una forca de govern que pot exercir molt i molt be les seves responsabilitats.

Un altre es un projecte bassat en les necessitats i problemes de la gent de molins de rei, expressats de diverses maneres a la nostra formacio.

Un equip jove, preparat i de molt futur. Amb propostes i inquietuts adaptades als nous temps i noves necessitats de la gent de molins de rei.

I sobretot unes propostes de molta proximitat. La gent vol que politica estigui al seu costat, vol que els que estem en aquest ple treballem per ells, a prop d ells i escoltant-los.

Cal demostrar que la politica municipal no es allo que moltes vegades surt a la tele. Sino que es una gent que es dedica a treballar per la gent del seu municipi, per conviccio i vocacio. Ser regidor es mes dur del que sembla, i el que segur que es es incompres. Per això aprofito per felicitar a tots els regidors i regidores que avui prenem posecio del nostre carrec en representacio dels molinencs i molinenques. I sobretot que entre tots estiguem a l alçaada de la gent que ens donat confianca a cada un de nosaltres. Saben que a pesar que hi ha un govern i una oposicio la feina l hem de fer entre tots.

Al principi parlava del resultat de les eleccions. Aquest resultat donava un panorama obert i feia veure clarament que el calia es un govern ampli, de diverses forces politiques i de consens entre els diversos projectes de vila.

Des de ciu, i partint de la base que ja havíem dit durant la campanya, que el nostre objectiu es governar, i governar per imprimir un govern de més proximitat, amb més idees noves, més dinamisme, més capacitat de gestió i que també treballi pel país.

Durant aquest dies, això és el que hem buscat, i esperem haguem aconseguit.

CiU i jo mateix, ens hem presentat per ser la primera força del govern, com fem totes les forces que ens presentem. I en el nostre cas, i en funció d'on partiem no era fàcil. El que si que hem tingut, ha estat un excel·lent resultat. I una força que ens permet entrar a governar amb més capacitat d'influència i decisió que amb anterioritat.

El que ens fa decidir pel govern que hem decidit, i per tant avui votar per l'Ivan Arcas com a alcalde, són moltes raons, i n'explicaré algunes:

Una raó, el govern anterior, i el tracte rebut per la nostra formació política durant l'anteior mandat. Un clima de treball bo, que és la base per un govern de futur.

També, uns projectes de Molins de Rei, que ens diversos aspectes són compatibles, i que en els quatre anys anteriors, s'ha vist, com les incompatibilitats es poden superar en base al diàleg, la flexibilitat, i el buscar punts en comú, allà on a vegades sembla que no hi són.

Un altre, és la necessitat d'un govern fort, estable i sòlid, per governar bé i assolir els reptes de futur de la nostra vila. Però també flexible i obert al diàleg amb totes les forces de la vila, sense les quals segur tampoc no podrem afrontar alguns d'aquests reptes.

I per la confiança, que va començar en l'anterior mandat, que ha permès avançar en nous mecanismes de govern bassats en el consens, i que es tradueix, entre altres elements, en el consell de presidència. On aquesta confiança s'haurà de fer efectiva regularment.

I això és el que fem també demostrem avui les tres forces que votarem conjuntament al nou alcalde, per formar govern. Una confiança que demostrem tenir entre totes tres, i especialment amb l ivan arcas, que es aquí avui ciu votara com a alcalde de molins de rei, i com a cap de l administració de la qual nosaltres incrementem les nostres responsabilitats, i estem segurs servirà per millorar la qualitat de vida de la gent de la nostra vila.


Acabem d'escollir un nou alcalde, que ha de portar a un nou govern de Molins de Rei, de continuïtat en part de l'anterior, però amb diferències. La principal la major força de CiU dins d'ell. Això ens ho ha donat la gent, i per això també tenim major responsabilitat en vers la gent, esperem estar a l'alçada.

Aquesta major responsabilitat, a part de en les carteres i regidories directes que portem, així com una nova presidència d'àrea. Es tradueix en el Consell de Presidència, on per consens, les tres forces del govern hem d'acordar les línies de treball de l'ajuntament, i els aspectes més importants que s'han de desenvolupar en aquest mandat a Molins de Rei.

Nosaltres, indiferentment de les regidories que tenim, som i ens sentim, coresponsables de tot el govern. I així comencem aquesta nova etapa.

Com he dit acabem de votar a un nou alcalde, al qual li desitjo tota la sort del mon, i que sap i ha de tenir en compte que tindrà CiU al seu costat, com a part del seu govern, i que l'objectiu comú es millorar la qualitat de vida de la gent de Molins de Rei, aquest propers quatre anys.

Aquest mandat ha d'afrontar reptes importants, com són, entre altres, continuar la reforma del centre vila, la reforma de la Federació obrera, aplicar el nou pla de participació incrementant la proximitat del govern, el començament del desenvolupament de les Guardioles, el nou CAP, la falta de places d'escoles bressol, millorar del medi natural, la dinamització comercial, la projecció de Molins de Rei en general, etc...

Ivan saps, que en això tindras a CiU al teu costat, i no només això, treballarem com ningú per fer-ho realitat.

Som un govern, divers, i amb inquietuds diferents, que no segueix els patrons habituals del nostre país, però que des del nostre punt de vista, això el fa més plural.

Aquesta pluralitat, implicarà molts moments de buscar un consens, poder més sovint que altres governs possibles, però que segur les decisions, també seran més addients i plurals si fem l'esforç de trobar aquests punts i decisions en comú.

Fàcil, no serà, però això ja ho sabem, cal doncs sempre tenir clar l'objectiu que tenim i que la gent vol que tinguem, treballar com a un sol govern, per al bé dels molinencs i molinenques.

La nostra ambició, com a CiU de Molins de Rei, és treballar per demostrar que som una força i un grup de gent, preparat per governar Molins de Rei. És el que volem demostrar aquests propers 4 anys.

La nostra aspiració és desenvolupar el nostre projecte de vila, on la proximitat, i el posar el cor en els problemes de la gent, són peces importants i bàsiques. Per això, la nostra prioritat en aquest govern, serà fer un govern més proper,

Per volem aprofitar el dia d'avui, perquè la gent que ens escolti, tingui molt clar que la gent de CiU, volem que la gent ens digui en que fem malament.

Tot govern, té virtuts, i segur que tindrem algunsdefectes, farem coses, bé, altres molt bé, i algunes malament. No sempre ens sabrem explicar prou bé, no sempre la gent entendrà les nostres intencions i accions. Però si som humils, flexibles, i el que fem ho fem amb bona intenció i sobretot, sobretot escoltant a la gent i amb ganes de rectificar els errors. Segur que allò que no fem prou bé, ho podrem canviar en que ho fem bé.

Per això demanem que la gent, no tingui cap problema en fer-nos arribar totes les seves inquietuds, problemes i que ens digui tot allò que veu que va malament o no prou bé a Molins de Rei. Perquè la primera obligació d'un govern i dels polítics, i que CiU tenim molt i molt clar, és escoltar i estar al costat de la gent.

Moltes gràcies i enhorabona Ivan.

7 de juny 2007

Moltes gràcies

Moltes gràcies a les 1417 persones que han confiat i votat CiU en aquestes eleccions a Molins de Rei. L'escrit el faig tard, però l'agraïment mai s'acabarà i mai serà prou.

L'agraïment també és per molta gent que des de molts llocs de Catalunya ens ha donat suport.

I com us podeu imaginar, el meu agraïment personal és per totes les persones que han format part de la llista de CiU a Molins de Rei, un equip que hem demostrat que es poden fer les coses de forma diferent, que la política no és altre cosa que voler treballar per la gent, sense interessos pel poder i anar contra els altres.

He tingut la sort de poder anar al capdavant d'un grup de gent, que és qui ha fet que jo em senti orgullós d'ells, i sobretot que ha fet possible un resultat més que satisfactori.

Ara ens queda estar a l'alçada de la confiança de la gent, estem motivats i preparats per respondre adequadament. Si ens equivoquem, no dubteu en fer-nos-ho saber.

També vull plasmar allò que he dit moltes vegades durant la campanya i després de les eleccions. Aquest 27 de maig passat era impossible que guanyéssim les eleccions. A partir d'ara, per CiU de Molins de Rei, tot serà possible.

Nota: dedicat a la gent que m'anima a tirar endavant el blog.

13 de maig 2007

més informació sobre el torneig

podeu trobar un detall més acurat del torneig a http://eljocdelesport.blogspot.com , realment fa una descripció del torneig fan molt millor que jo.

Torneig de futbol Partits polítics i Periodistes

El dissabte 12 de maig, vam jugar el primer torneig entre forces polítiques de Molins de Rei i membres dels mitjans de comunicació de la vila.

Els participants al final vam ser CiU, el PSC i els mitjans de comunicació. La resta de forces, per raons diverses, no van assistir-hi.

La idea era fer veure, que a pesar del que a vegades surt pels mitjans de comunicació nacionals, i sobretot pels mitjans espanyols, els partits polítics podem fer coses en comú, per molt que tinguem idees diferents.

Un segon objectiu, era crear un ambient de bon rotllo just al començament de la campanya electoral.

Els objectius es van complir sobrada ment, i vam passar una molt bona estona.

Des d'aquí vull agrair sobretot la presència dels mitjans de comunicació, especialment de ràdio Molins de Rei, on tant en Miquel Armengol, com l'Oriol Romeu, van agafar-se la iniciativa com una cosa molt positiva, i ho van demostrar també en el camp.

El resultat del torneig, que és el menys important, va ser que el PSC el va guanyar, ja que és va imposar als seus dos adversaris. CiU vam quedar segons, al guanyar l'últim partit en l'últim minut contra els mitjans de comunicació. I els mitjans de comunicació van quedar en tercer lloc.

A nivell personal, vull comentar, que moralment, crec que hi va haver un empat entre els mitjans de comunicació i CiU, ja que en l'última jugada del partit que ens va enfrontar amb ells, en l'últim segon, va haver la polèmica d'un possible penal a favor d'ells. Jo penso que ho va ser, l'arbitre no ho va veure, i els meus companys diuen que ja era fora de temps.

En tot cas, va ser un gran torneig. Que espero que es repeteixi.

Inici de campanya

La nit de dijous a divendres va començar la campanya. CiU de Molins de Rei vam començar amb la tradicional enganxada de cartells.

El que espero amb d'aquesta campanya es poder fer arribar clarament els nostres missatges a tots els molinencs i molinenques.

Aquests missatges són fonamentalment dos. Un, que la gent de CiU de Molins de Rei tenim una nova manera de ser i de fer, amb gent jove i preparada, que tenim molta il·lusió per treballar per la gent de la nostra vila.

L'altre es que tenim un gran projecte, molt ambicios per Molins de Rei, però alhora necessari. Molins de Rei ha tingut uns creixements de població i urbanistics molt importants ens els ultims 8 anys, però, en canvi no ha sabut aprofitar aquests creixements per incrementar els equipaments, els serveis i les infrastructures. Ara cal recuperar el temps perdut i a més a més projectar la nostra vila del futur amb els serveis i equipaments per a una millor qualitat de vida de la gent.

Aquests són els dos eixos que volem fer arribar durant aquesta campanya a la gent de Molins de Rei.

1 d’abr. 2007

Visió i il·lusió

El que vaig dir en l'acte "Una nova manera de fer política a Molins de Rei", el dijous dia 29 de març, a l'escola Alfons XIII. On la gent de CiU de Molins de Rei, vam presentar els nostres eixos de com volem fer d'una forma diferent la política a la nostra vila.

L'acte va ser un gran èxit de públic i tipus d'acte, tant que ens va sorpendre a nosaltres mateixos. Per això vull agrair l'assitència a tota la gent que va venir. I sobretot vull agrair als meus companys, a tots els que van treballar per fer-ho possible, i als que van compartir les intervencions amb mi. Tots van col·laborar a que fos un acte diferent, i del qual la gent se'n va endur una molt bona impressió.

MOLTES GRÀCIES

Espero que us agradi. Aqui va l'escrit:


A la història de Molins de Rei hi ha hagut moments on la visió i la il·lusió han fet que la nostra vila hagi estat un referent del seu entorn, una vila on la seva gent i la societat civil són riques, dinàmiques i amb molta força.

Moments com la creació i impuls de la fira de la candelera. Els anys 20, amb la corresponent construcció de tres grans edificis d’associacionisme i cultura. El retorn de la democràcia als anys 70...

Aquests moments, han configurat, en part, el Molins de Rei que som avui, aquest espai de convivència que és la nostra vila, i que com a model social és envejable i exportable. I això es transmet.

Molins de Rei té capacitat de transmetre força i romanticisme (com ha explicat molt bé l’Àlex), gràcies a que la nostra vila, ha tingut moments de visió i d’il·lusió col·lectiva.

La visió és un projecte col·lectiu, l’ objectiu d’on volem anar. On volem portar Molins de Rei, què volem que sigui la nostra vila. (El futur) La il·lusió és fer-ho junts, saber transmetre a la societat, als molinencs i molinenques, el projecte. Que se’l facin seu, i entre tots, el fem realitat.

Sense aquests dos conceptes, no es té rumb, i no s’avança des de la societat, sinó des de l’ajuntament, i en definitiva es va endarrere.

Com he dit, hi ha moments en la història de Molins de Rei que hem tingut visió i il·lusió. Un moment molt clar, i ho repeteixo, van ser els anys vint del segle passat, quan es van construir, com a exemple d’ il·lusió, 3 edificis emblemàtics de la nostra vila (la Joventut Catòlica, el Foment i la Federació).

Avui volia fer aquest acte a la Federació Obrera, per raons personals, els meus avis van participar d’aquella il·lusió, i van ajudar en la construcció de la Federació.

Però no ha estat possible ser-hi perquè, tot i que ja fa 10 anys que és propietat de l’ajuntament, encara no hem estat capaços de fer que torni a ser un dels punts neuràlgics de la cultura de Molins de Rei, i en realitat, avui està pitjor que fa 4 anys. Ara comencem a veure la llum, però hem perdut 10 anys (sumats als que ja ens va fer perdre perdre la dictadura). I això denota, o falta de visió o falta d’il·lusió, potser fins i tot de les dues coses.

I això, ha passat i passa en altres aspectes, dels quals explicaré alguns:
- La urbanització de la riera nova, no ha aportat res a Molins de Rei. Excepte una riera mal coberta, i un parell de terrenys per equipaments. No ha fet res per millorar la circulació, amb noves insfrasctures (tot el contari ha ajudat col·lapsar més el carrer Jacint Verdaguer).
- (L’ajuntament) No ha sabut mantenir les instal·lacions esportives que hi havia i ara es troben a faltar.
- No ha sabut fer que el pla de les bruixes pogués ser un parc urbà de Molins de Rei (a més l’ajuntament ni el manté en condicions)...

I la Granja. Tots els veïns i veïnes que avui hi viuen, quan hi van anar els hi van dir, que hi hauria una gran zona esportiva. Bé, ara tindran un mini, però mini, poliesportiu per sortir del pas. Nosaltres sí que hi farem una zona esportiva a la gravera.

I a nivell general es poden moltes coses més...
-Som la ciutat de més de 20.000 habitants de Catalunya amb pitjors equipaments esportius...
no som capaços de fer que el patronat d’habitatge de Molins de Rei faci una política i un treball conjunt i de la mà de l’ajuntament
Triguem 27 anys en invertir en el patrimoni cultural històric (i ara es fa gràcies a nosaltres)
no tenim un catàleg que protegeixi el nostre patrimoni arquitectònic
les zones verdes són places de ciment...

Bé, no m’allargaré. Però si que vull que quedi molt clar, Molins de Rei ha perdut moltes oportunitats per seguir avançant al ritme que la seva gent es mereix, i ha perdut pistonada, i ho ha fet, perquè ja fa temps que no hi ha un grup amb il·lusió que vulgui encapçalar Molins.

Cal retornar la il·lusió a Molins de Rei, i nosaltres estem aquí per fer-ho.

Des de la política, això no només es pot fer, sinó que s’ha de fer!

Un dels polítics que més admiro és en Kennedy. Ell va ser un polític que va saber transmetre visió i il·lusió col·lectiva a la societat occidental. Amb frases com “no et preguntis que pot fer Amèrica per tu, preguntat que pots fer tu per Amèrica”, però sobretot perquè en un moment de màxima tensió mundial per la guerra freda, i la crisi de valors de la societat occidental, quan semblava que la raó s’havia d’aconseguir per la força, va defensar que el que calia fer, enlloc d’imposar, és convèncer a base de fets, que els valors de la democràcia i la llibertat eren superiors a qualsevol altre, no per la força, sinó per la validesa, solidesa i justícia dels mateixos.

I va treballar per fer-ho, i va demostrar que era possible (com per exemple amb l’avenç dels drets civils a EUA). Però sobretot va saber transmetre que era un camí vàlid i a seguir, és a dir, va saber transmetre una visió (una societat millor i més justa en base a la democràcia i llibertat), i va ser capaç de transmetre i crear una il·lusió col·lectiva per poder-ho dur a terme.

Nosaltres ens proposem fer això per Molins de Rei, i ho volem transmetre d’una manera més catalana, fent servir les paraules del final d’un poema d’en Martí Pol.

Tot està per fer ( és la visió)
I tot és possible ( és la il·lusió)

Part de la visió és la que us han explicat en Toni, l’Àlex, la Mònica, la Carme i el Joaquim.

Una part de la il·lusió la posarem nosaltres, el nostre equip, del qual ja heu conegut als que hem presentat a través de les caricatures, les que avui han parlat, però també hi ha gent com l’Antonio Lopez, la Mercè, i... bé, avui no toca, no en desvetllàrem més. Això ho sabreu el dia 14 d’abril.

Però això només és una part de la il·lusió, l’altre l’ha de posar molins de rei, començant per vosaltres.

Necessitem la vostra implicació..., la vostra il·lusió, i que la transmeteu al vostre entorn. Perquè com hem dit, “tot està per fer” (i us necessitem per fer-ho), però sobretot penseu que “tot és possible”


VISCA MOLINS DE REI i VISCA CATALUNYA!!!!!!!!!!!!!!!

26 de març 2007

Federació Obrera (I)

Bé després de gairebé deu anys des que s’ha retornat la Federació Obrera a Molins de Rei, a través de l’ajuntament. S’està a punt d’arribar un punt, on per fi tindrem un projecte per començar a rehabilitar un dels edificis més emblemàtics de Molins de Rei. Per mi això és molt important, i especial, els meus avis, van participar en el projecte col•lectiu que va significar fer la Federació Obrera.

El dijous passat, vaig assistir a la reunió de la comissió de seguiment del procés de participació per la rehabilitació de la Federació Obrera. En la reunió havíem de mostrar la nostra preferència respecte els quatre projectes que previament seleccionats, opten a ser el projectes definitiu, i que constituirà el futur de la Federació.

La veritat, jo tenia molt i molt clar quin era el més adient, i hagi ho vaig manifestar mijançant el meu, vot. El procés va acabar amb un empat entre dos projectes, però el que tenia més vots preferents (tots teniem dos vots, un preferent i l’altre de segona preferència), era el projecte que implica un intent de conservar el màxim possible l’estructura externa de l’actual edifici.

Jo personalment, em vaig decantar cap aquest projecte. Crec que mirar de conservar el màxim possible, la Federació obrera, tal i com va és, és una solució que s’ha de tenir molt i molt en compte.

16 de març 2007

Molins de Rei m’ha donat molt en molts aspectes

Tinc 32 anys, estic casat, visc a Molins de Rei des que vaig néixer. Voler ser alcalde de Molins de Rei és una il·lusió personal que porto dins fa molt de temps, però ho faig ara, perquè crec que estic en un moment personal en què puc donar molt de mi per la vila que m’ha vist créixer.

La meva formació i experiència professional estan lligades fonamentalment a l’àmbit jurídic, sóc advocat, també he treballat en una entitat financera. Tinc estudis en l’àmbit polític, i moltes i diverses experiències en aquest camp i en el jurídic com assessor dels Grups de CiU al Congrés de Madrid, al Parlament de Catalunya i a la Diputació de Barcelona.

Però des de molt aviat he tingut una gran inquietud per l’àmbit municipal i dels ajuntaments, ja que crec que són les administracions que són més properes a la gent, i les més adequades per poder demostrar que la política serveix per resoldre els problemes de la gent. En aquest món hi vaig començar de jove, als 22 anys era regidor a Molins de Rei, amb el temps he estat i sóc el Secretari de Política Municipal de CDC a nivell de tot Catalunya. Però el que em fa més il·lusió és poder ser alcalde de la meva vila.

Crec que la meva experiència professional i política poden aportar molt a Molins de Rei. Una de les meves tasques és assessorar a municipis de tot Catalunya; amb aquesta tasca he adquirit coneixements i experiències que poden ser molt útils per la nostra vila. Alhora també m’ha servit per veure que Molins de Rei necessita una empenta, ja que ha perdut moltes oportunitats, més de les que ens podíem permetre. Cal un canvi de lideratge i visió de Molins de Rei, i jo i el meu equip estem preparats per dur-lo a terme.

Les meves inquietuds són moltes, des la lectura fins la política, passant pels esports, els viatges, la natura... però sempre hi hagut dos coses que són les que m’han fet posar-me en política, el meu país i les persones, la gent. Crec que el nostre país, per ser una nació sense estat, requereix una dedicació especial de cadascun de nosaltres perquè seguim sent allò que sempre hem estat, una nació, i que des de molts àmbits, però sobretot des d’espanya volen que deixem de ser. L’altra és la gent, crec que el món té moltíssimes injustícies, que afecten essencialment la gent, també el nostre entorn, però especialment la gent. Sempre he pensat que les injustícies i les coses que van malament, cal canviar-les, i sempre he cregut que tots hi hem de participar, començant per un mateix. Crec que la democràcia i la política, encara que ara sembli tot el contrari, són uns bons instruments per poder canviar les coses.

Molins de Rei m’ha donat molt en molts aspectes, és la vila que va acollir primer els meus avis, després el meu pare, on va néixer la meva mare, on he viscut jo i els meus germans tota la vida i on també ho ha fet la meva dona. També és el municipi on hi tinc la gran part dels meus amics, i on he estudiat fins la universitat. On he fet atletisme, futbol, natació, waterpolo... on he fet “gamberrades”. Bé és on he passat els meus bons i mals moments, i és on he fet la meva vida, la qual considero amb resultat molt satisfactori.

Crec que la millor manera de tornar una part de tot allò que Molins de Rei ha fet per mi i els meus, és poder ajudar la seva gent, a mirar que cada dia visquin millor, i també ajudar el municipi com a tal, per convertir Molins de Rei en allò que és mereix, fer-la millorar i avançar cada dia. Per això faig el pas de presentar-me per alcalde.