Setmana de Sopars

Aquesta setmana, ha estat una setmana de sopars per Molins de Rei. El primer el ja tradicional sopar de col·laboradors de la radio, que serveix de cloenda de la temporada. Aquest sopar ja és un clàssic a Molins de Rei, i com des de fa uns anys és fa al mig del carrer foment, sempre genera una mica de rumor típic de la vila, “què fan avui al carrer foment?” “què passa alguna cosa?”, bé i és el de cada any.

El sopar molt bo, fet per les palmerines, que és una garantia. Per la resta el de sempre, poder aquest any el Miquel Argmengol ha tingut menys intervencions que d'altres anys, cosa que es fa estranya. En tot cas, i sempre que em convidin, ja esperant el proper.

Un altre dia vaig tenir un sopar amb un amic resident a Sao Paulo, la mateixa nit que l'accident d'avio, no ho vaig saber fins al dia següent i no n'he parlat més amb ell, ja es casualitat. Però encara no he parlat amb ell de com es planteja la tornada. Encara que segur que com és ell, no crec que estigui gaire preocupat. Mai se sap, poder un altre dia explico com li ha anat la tornada.

I finalment, el sopar solidari pel Saharà. Un sopar que també és un dels clàssics de l'estiu a la vila, on es fa una mica de tot. Realment és una festa molt maca i on l'organització fa un gran esforç per aconseguir una vetllada reivindicativa dels drets del poble saharui, un bon sopar, una estona agradable, un lloc on molts nens s'ho passen molt bé, especialment els que han vingut del Saharà i estan acollits per famílies de Molins de Rei.

A més a més, al final de sopar, hi va haver la desfilada de roba de botigues de la vila, on hi participen moltes botigues de Molins, i on voluntariament participen com a “models” aficionats diverses persones de la vila, entre ells alguns polítics, entre els quals per primer cop ho feia jo. Realment una col·laboració molt divertida i agradable, i on veus clarament l'esforç de l'organització perquè tot surti bé.

No tinc fotos per posar-vos, segur que faríeu un somriure, però no en tinc. Bé, en tot cas dir-vos que jo anava vestit per la botiga CASAJUANA, i com el Josep com té molt bona roba i gust, a la gent li va agradar el conjunt que portava.

Bé i això és tot.