idees que vaig voler trasmetre a la cloenda de l'acte d'homenatge de la JNC i CDC a Rafael de Casanovas, a Sant Boi.
Cada any la JNC i CDC venim a St. Boi el dia 10 de setembre per recordar els màrtirs que van morir per la defensa del nostres drets i la nostra dignitat nacional.
A la guerra de successió, Catalunya va perdre la seva sobirania.
I a més varem començar a patir una persecució lingüística i cultural que ha durat molts anys, i que en alguns casos encara avui existeix.
El que va venir desprès de l’onze de setembre de 1714, va ser l’intent de fer desaparèixer Catalunya com a nació, l’abolició de les nostres institucions i de les llibertats civils catalanes, la prohibició de la llengua...
I el que els nacionalistes fem cada any aquí i al fossar de les moreres i al monument de Rafael de Casanovas, és primer recordar, però sobretot reivindicar allò pel que molts catalans han lluitat . Els nostres drets com a nació.
Hi ha gent que ens vol fer veure com a bitxos raros. Què fan aquells recordant batalles perdudes???. Però aquets son els mateixos que avui neguen reconèixer Catalunya com a nació, que es neguen a que estigui a l estatut, i que diuen que no hi cap a la constitució.
Al 1978 i en motiu de la diada es va convocar una gran manifestació a Catalunya sota el lema “volem l’estatut”, ara, 31 anys desprès ens trobem en la mateixa situació, 31 anys desprès i en plena democràcia, Catalunya ha de seguir lluitant per mantenir la seva dignitat, per les seves lleis, pel seu estatut! Hem de seguir sortint al carrer pq des de l’estat se’ns reconegui el que és Legítimament nostre!
El nacionalisme català, des dels seus inicis té tres objectius bàsics. Construir Catalunya/ fer país. Modernitzar Espanya, i la recuperació de l'autogovern i dels drets nacionals.
1.- Fer país, ho fem cada dia, i ho hem de seguir fent. Fer país vol dir moltes coses. Des de l’actitud personal de cadascú, fins a un govern de la generalitat que faci país, que creí tv3, Catalunya radio, que impulsi els mossos d’esquadra, que faci carreteres, que faci un hospital a cada comarca... el que durant molts anys ha fet CiU al govern del país. I que malauradament avui el govern de la generalitat no fa.
De qui depèn principalment que Catalunya pugui treure profit dels seus actius és del Govern! D’un bon Govern. Si el Govern és contradictori, o si el Govern és molt partidista i sectari, o si el Govern és clientelista, o si el Govern no domina bé la pròpia Administració, o si el Govern no és capaç de produir il•lusió; si passa això, el capital humà, econòmic, tècnic, social de Catalunya no s’aprofita. Ni tampoc la seva capacitat d’il•lusió i d’entusiasme. O de tenir iniciatives, fer projectes o viure amb ambició. Com que això passa fem com crancs i anem endarrere. Aquest és el perill que correm.
2.- La recuperació dels drets nacionals. Això gràcies a que durant molts anys i generacions els nacionalistes catalans han treballat i han lluitat, ens ha ajudat a recuperar les institucions històriques que són la Generalitat, el parlament, l'oficialitat del català i altres. I aquestes institucions a part de ser el nostre govern, són un dels principals símbols de la nostra nació.
3.- Si estem a l’estat espanyol que sigui modern!!!!! En aquests cas sempre s’ha volgut interpretar només en l’àmbit econòmic, que també. Però era més enllà, ho era en que fos un país democràtic... (en part no ho és i això, ho veiem en aspectes com l’ús polític dels tribunals o la llei de partits) i sobretot en que fos un estat plurinacional. On Catalunya fos reconeguda com a nació. Siguem sincers Espanya va endarrere, no endavant. L’any 1978 la constitució deia que hi havia nacionalitats i regions, i tothom tenia clar que Catalunya, Euskadi i Galicia ho eren. Avui al 2009 el PP, el PSOE i el TC ho neguem. L’any 1978 hi havia un pacte tàcit, que avui han oblidat.
I això que l'any 1978 veníem de la pitjor dictadura possible, de la màxima persecució de la nostra nació, cultura, llengua i reconeixement. I amb la transició i el primer estatut varem recuperar institucions, i varem seguir amb els nostres objectius. i durant 23 anys, CiU ho va fer molt bé. Especialment per la gestió però sobretot pq varem incrementar l’esperit nacional del país.
Però Espanya, que ha avançat com a societat democràtica, econòmicament, i en moltes altres coses, no ho neguem. No ha avançat com estat plurinacional, gens, Al contrari va endarrere, com s’explica sinó que no vulguin reconèixer en l'articulat de l'Estatut, que som una nació??? O que ara el tribunal constitucional vulgui interpretar el que diu el preàmbul com una anècdota sense conseqüències??? Volen que on diu símbols nacionals, s’interpreti de manera que no atribueixi caràcter de nació a Catalunya.
Com pot ser que primer ens el retallin, i a més un cop fet això i que acceptem un pacte per avançar, que l’aprovem per referèndum, encara ens vulguin imposar que un tribunal de 12 persones esta per sobre de la voluntat del nostre parlament i del nostre poble?????
I sobretot, el que diu l’article 2 de l’Estatut “Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya.” Això és sobirania, això és pel que el nacionalisme sempre ha treballat, i és pel que el poble de Catalunya va resistir el dia 11 de setembre.
El catalanisme, en aquest últim punt, sempre ha avançat per la via del pacte, el no trencament, el convèncer i avançar, pensant en el que hem dit abans, que Espanya pactaria un estat plurinacional, on ens acceptessin. Però això avui es veu impossible.
I pitjor encara, un cop aprovat el nou estatut, el govern espanyol fa lleis que hi van en contra com la llei de dependència o llei per regular la fusió de les caixes. O diuen que donaran diners per incentivar la compra de cotxes, però ho a de pagar la Generalitat.
El més lamentable, aproven un finançament que incompleix clarament l'Estatut, i a més quan arribi al seu moment de màxim rendiment haurem de tornar la meitat de xifra a l'Estat, és a dir del 3800 milions que diuen que ens donaran de més, l’haurem de tornar la meitat!!!!! quina vergonya!!!!!!
Són ells els que no ens volen reconèixer com a nació, són ells els que neguen, els que prohibeixen (un exemple clar el tenim aquesta setmana mateix amb el cas d’Arenys. Doncs en dies com avui hem de dir. Si no hi cabem, marxem!!!!!
Això sí, el govern de la Generalitat no diu res, el president fa veure que a Arenys no passa res, que ni existeix al mapa. I el govern de la Generalitat accepta el finançament i a més vol que ens l’empassem com a bo.
Quan tens l’enemic a dins, i a més està al govern de la generalitat, està clar que com a país ho tenim difícil. Ni tant sols diu que hem de fer si retallen l’estatut, ni tant sols pressiona, ni tant sols fa una crida a la gent a estar alerta. Això sí, tenim els partits del tripartit a marcar paquet, però només com a partits, com a govern del país, res de res.
I a més d’anar endarrere en l’àmbit nacional, tenim la mala sort que també són dolents gestionant el país. A més han aconseguit que Catalunya passi de ser la locomotora de l'estat, i tenir un nivell econòmic per sobre de la mitja europea a ser el vago de cua, ara en el que som els primers és en tancaments d’empresa i pèrdua de llocs de treball.
No tenim un bon govern ni en l’àmbit nacional i ni en l’àmbit de gestió. Segur que el PSC-PSOE està content, perquè el seus objectius es van acomplint, la derrota del país, per la via dels fets, per la via d’ensorrar-lo.
Però per això, gent com nosaltres venim en dies com avui aquí i al fossar. Perquè els catalans no ens rendim mai. I si cal ressorgirem de les cendres. Això sí, ens cal que el president de la generalitat del país, sigui l’Artur Mas, l’únic capaç d’aconseguir els nostres objectius.
No ens volen, i si no ens volen, ens estan fent fora...., el president pujol.... en les seves últimes reflexions sobre la relació Catalunya-Espanya, diu que aquest projecte s'ha esguerrat. (aquest projecte referint-se a un estat plurinacional on hi puguem ser com a nació).
“El projecte no només polític o econòmic sinó de dimensió històrica, de valors compartits, de normes de convivència i de comunió d’esforç que hi ha hagut en la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya durant els darrers quaranta anys ha entrat en crisi. el projecte s’ha esguerrat.
El projecte s’ha esguerrat, per tant, ens hem de preparar per una etapa de treball intern. Mentrestant, què hem d’esperar de la resta d’Espanya? No gaire
El pacte de 1978 s’ha esguerrat. El que uns i altres han impulsat darrerament és inacceptable per a Catalunya, i en el conjunt d’Espanya de moment crea una gran pertorbació. I ara es veurà si aguanta o no.
Què s’ha de negociar, si no hi ha projecte? Si el pacte tàcit de 1978 s’ha trencat”
A aquestes reflexions, jo els hi dono la meva interpretació. Ja s’ha acabat l’etapa del pacte que us he comentat abans. I hem de començar una nova estratègia (que en part també és fa des de la casa gran), la de plantar-nos. Hem de dir clarament, que si no som reconeguts com a nació, amb tots els atributs de sobirania que això comporta, marxem!!!. La JNC avui a la seva manifestació ho diu molt clar, “la nostra sentència: la independència.
Ells (els espanyols) ho tenen més clar que nosaltres, fins i tot tenim un president de generalitat que és nacionalista espanyol amb els vots dels dits independentistes. Està clar que així no avancem, no s’avança marcant paquet. S’avança pedalant... s’avança treballant i tenir clar on volem arribar.
Avui som aquí, per demostrar que no ens deixarem tòrcer, que catalans i catalanes
seguirem treballant per tenir la Catalunya que volem, la Catalunya que ens mereixem, per tornar a fer de la nostra nació un lloc de referència. Per poder-nos sentir orgullosos de ser el que som
no ho oblideu, “El qui no coneix la seva historia està condemnat a repetir-la”
Visca Catalunya lliure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
