14 de nov. 2008

Les prioritats de Zapatero

Bé, tots ja sabem el senyor Zapatero anirà a la reunió de demà a Washington, i tots sabem que s’ha mogut i esforçat com mai per aconseguir-ho. Això demostrar que quan realment vol aconseguir una cosa s’hi esforça molt. Davant d’això faig dues reflexions importants:

Primer.- M’agradaria que el Sr. Zapatero s’esforces tant com ha fet per poder ocupar el lloc de França a la simera, per ajudar a superar la crisi a l’estat d’on és president. El govern de l’estat no està fent el necessari per afrontar la crisi a espanya, i de rebot ens està afectant a Catalunya, crec que hauria d’haver anat abans de Washington, per exemple a paris i Japó, per defensar els 1500 llocs de treball de nissan a Catalunya. Però no ha estat així, i molt pitjor en altres coses. Ha promès ajut al sector financer, que encara no s’ha transformat en real, i pitjor encara, ningú sap si aquest ajut arribarà a les empreses que en aquests moments tenen la capacitat de finançament tancada pels bancs.

I encara pitjor, què està fent per la gent que es queda sense feina, què està fent per promoure nova ocupació?

Les prioritats d’un governant han de ser la seva gent, no l’orgull de país, de si va o no a una reunió.

Segon.- I aquesta capacitat que hem descobert, on està per fer complir les seves pròpies promeses amb Catalunya, on està el nou finançament per a Catalunya?

Una de les funcions que té un president es fer complir les lleis i les seves promeses. Bé tothom sap que s’està incomplint l’estatut de Catalunya, des del 9 d’agost que hauríem de tenir nou sistema de finançament, i a més aquest sistema s’hauria de negociar bilateralment generalitat estat, cosa que no és així i ens fan negociar conjuntament amb la resta de comunitats autònomes. Està clar que allò de l’espanya plural del Zapatero del primer mandat, ja no existeix. Ah, i pitjor encara, qui també incompleix l’estatut és la Generalitat, el govern, ja que accepten negociar mulitilateralment. Què això ho faci el PSC-PSOE, és normal, però que ho acceptin ERC i IC-V, em sembla nefast.

5 de nov. 2008

Finalització procés participació baixos barri del canal

El passat dilluns dia 3 de novembre, es va tancar la comissió de seguiment de les obres del Canal, una comissió que ha durat més de dos anys, i unes obres que gairebé han durat això.

Al final tot ha anat força bé, però com tothom sap aquestes obres ens han portat molt problemes de filtracions d'aigua als aparcaments privats de sota les places que hem arreglat. Aquest fet ha generat innumerables problemes al veïns, i a més s'ha hagut de refer les obres fins a tres vegades.

El resultat a nivell visual, és a dir, el millorar l'espai públic, ha estat un èxit, i s'ha millorat molt l'entorn de la part central i històrica del barri del canal. Per tant, com a ajuntament hem d'estar contents per aquest fet.

Però, com he dit hem tingut que refer diverses vegades les obres, i fins i tot, hi ha petits defectes que encara no s'han solvetat, avui encara hi ha petites filstracions als aparcaments. Això, ens ha de fer reflexionar a l'equip de govern com a gestors públics. Hem de millorar la nostra capacitat de gestionar les obres, i hem de demanar als nostres tècnics un major seguiment de l'execució de les obres, i fins i tot, que posin més cura alhora d'elaborar els projectes construcctius i executius.

Aquests comentaris no el dic només per aquestes obres, sinó perquè algunes de les obres que hem fet ens els darrers mesos, les hem hagut de tornar a fer. La gent ja sap que en aquests moments estem arrejant el carrer Rafael de Casanovas amb el Dr. Barraquer, que hem hagut de reparar -sense tenir un solució definitiva- el sostre del mercat, i ara, aquestes setmanes haurem de tornar a refer part de les obres del carrer carril i la plaça de l'estació.

4 de nov. 2008

Eleccions a Estats Units

Avui és un dia molt important per a Estats Units, però també per al mon. Hem passat dies semblants a aquests, fa 4 i 8 anys. Dies en que va ser escollit president el Sr. Bush. Dies en que jo volia que guanyessin en John Kerry i l’Al Gore. Tenia esperances que aquests dos candidats del partit demòcrata guanyessin, i les tenia, no només perquè eren amb els que tenia més proximitat ideològica, sinó perquè estava convençut que per al mon en general, aquests dos candidats serien més bon presidents que el Sr. Bush.

Estic convençut que en aspectes com el medi ambient, la col•laboració de les nacions per resoldre els conflictes, les polítiques de cooperació mundials, la guerra de l’Iraq, etc... les coses haguessin anat diferents. Crec que tindríem un mon menys conservador.

Això ho dic, perquè a pesar que no m’agradi, els Estats Units marquen molt l’agenda mundial. Aquest mecanisme, aquesta inèrcia, no és la correcte, però és la que existeix en aquests moments, i per això, un més bon governant a Estats Units, és bo pel mon. Jo crec que calen més mecanismes democràtics de governança globals o mundials. Però mentre això no sigui així, ens calen bons governants a les grans potències mundials.

Avui, torna a passar una mica del mateix, i crec que l’Obama, és el president que pot fer que Estats Units tinguin una millor política global per al conjunt del mon. A part de compartir algunes de les receptes que té per al seu país.

Espero doncs que avui guanyi l’Obama.