Us desitjo un bon nadal i unes molt bones festes. Per fer-ho us poso un poema d'en Miquel Martí i Pol. Diu les coses molt millor que jo.
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud
Miquel Martí i Pol
21 de des. 2007
3 de des. 2007
Dret a decidir Manifestació 1 de desembre
La manifestació de dissabte 1 de desembre va ser un gran èxit. Per molt que tv3 i els mitjans afins al tripartit, ho vulguin amagar, no és pot silenciar als centenars de milers de persones que hi vam ser.
Personalment el dissabte em vaig emocionar. Veure tanta gent d’arreu del país, amb un objectiu bàsic que és demanar que Catalunya té el dret a decidir, i que a més vol exercir-lo immediatament en aspectes com les infrastructures o el finançament, fa que sentis que l’esperit nacional català està més viu que el que molts volen fer creure.
A més a més, el desenvolupament de la manifestació va ser exemplar, amb un comportament majoritari de correcció, i alhora de reivindicació.
En negatiu, el que ja se sap, el president de la Generalitat no hi era, ni cap representant oficial del seu partit. És una llàstima que el partit que lidera el govern del país, estigui tant lluny de la seva gent, dels seus anhels, les seva aspiracions, les seves necessitats, i fins i tot la seva defensa.
Com pot ser que el PSC-PSOE no defensi els interessos de Catalunya per sobre dels interessos del seu partit mare, el PSOE?
Bé, tornant a la part positiva. Una gran part del poble de Catalunya, el dissabte, va deixar clar que tenim un país viu, amb ganes i esperit d’avançar nacionalment i en autogovern, un poble que vol ser sobirà de si mateix. I que els partits catalans, tots, hem de saber transformar aquest anhel en realitat. Hem de saber trobar el camí i les propostes perquè al gent vegi com els partits catalans estem amb ells, i que volem portar el país al mateix lloc que ells.
I hem de governar, des les institucions on estiguem, en aquest sentit. Cal que quan governem, els partits catalans, ho fem en la línia del que després ens manifestem al carrer o en programes electorals, o en mítings. Sap greu veure i saber que hi ha gent que des del govern, quan hi és, no fa el que diu quan està fora d’ell, o quan canvia de barret, és posa només el de partit, i fa veure que no governa, que no té responsabilitats sobre el que està passant.
Un altre cosa que també queda clar després del dissabte 1 de desembre, i després de la gestió de la crisi de rodalies renfe i els accidents de les obres de l’ave. És que el govern de la generalitat, no està a l’alçada dels catalans i les catalanes. Necessitem un altre govern que per sobretot defensi els interessos del país.
Personalment el dissabte em vaig emocionar. Veure tanta gent d’arreu del país, amb un objectiu bàsic que és demanar que Catalunya té el dret a decidir, i que a més vol exercir-lo immediatament en aspectes com les infrastructures o el finançament, fa que sentis que l’esperit nacional català està més viu que el que molts volen fer creure.
A més a més, el desenvolupament de la manifestació va ser exemplar, amb un comportament majoritari de correcció, i alhora de reivindicació.
En negatiu, el que ja se sap, el president de la Generalitat no hi era, ni cap representant oficial del seu partit. És una llàstima que el partit que lidera el govern del país, estigui tant lluny de la seva gent, dels seus anhels, les seva aspiracions, les seves necessitats, i fins i tot la seva defensa.
Com pot ser que el PSC-PSOE no defensi els interessos de Catalunya per sobre dels interessos del seu partit mare, el PSOE?
Bé, tornant a la part positiva. Una gran part del poble de Catalunya, el dissabte, va deixar clar que tenim un país viu, amb ganes i esperit d’avançar nacionalment i en autogovern, un poble que vol ser sobirà de si mateix. I que els partits catalans, tots, hem de saber transformar aquest anhel en realitat. Hem de saber trobar el camí i les propostes perquè al gent vegi com els partits catalans estem amb ells, i que volem portar el país al mateix lloc que ells.
I hem de governar, des les institucions on estiguem, en aquest sentit. Cal que quan governem, els partits catalans, ho fem en la línia del que després ens manifestem al carrer o en programes electorals, o en mítings. Sap greu veure i saber que hi ha gent que des del govern, quan hi és, no fa el que diu quan està fora d’ell, o quan canvia de barret, és posa només el de partit, i fa veure que no governa, que no té responsabilitats sobre el que està passant.
Un altre cosa que també queda clar després del dissabte 1 de desembre, i després de la gestió de la crisi de rodalies renfe i els accidents de les obres de l’ave. És que el govern de la generalitat, no està a l’alçada dels catalans i les catalanes. Necessitem un altre govern que per sobretot defensi els interessos del país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
