l'u de desembre tots a la manifestació

El dia 1 de desembre, hi ha la manifestació "Som una Nació i diem PROU!
Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures"

El ple de l'ajuntament de Molins de Rei, a proposta de CiU, IiE, ERC i la CUP, vam aprovar l'adhesió del nostre ajuntament a la convocatòria.

Espero que sigui un èxit. Ens hi veiem.


Adjunt, el text del manifest de la manifestació.

Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l’Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:
-És l’hora que s’acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.
-Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d’infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l’Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l’espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d’uns serveis i unes xarxes públiques d’ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.
-La definició d’aquest model de xarxa d’infraestructures ha de ser autocentrat. S’ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d’usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s’ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l’Eix Mediterrani, el TAV. No s’han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.
- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d’un terç dels peatges de tot l'Estat.
-Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d’estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d’un sistema centralitzat al servei d’un únic aeroport de primera, Barajas.
-El model de mobilitat i la xarxa viària i d’infraestructures que reivindiquem ha d’estar al servei i a l’interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d’equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.
En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:
-La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.
- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.
- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l’obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d’una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.
- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s’agilitin els mecanismes d’informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.
- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.
Per totes aquestes raons i, de manera especial:
EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
EXIGIM PRIORITZAR LES OBRES I SERVEIS DE MOBILITAT BASATS EN EL FERROCARRIL, EL TRAMVIA I DEMÉS SISTEMES DE TRANSPORT PÚBLIC, TANT A L’ÀREA DE BARCELONA COM AL CONJUNT DEL TERRITORI CATALÀ
EXIGIM LA PUBLICACIO DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT ESPANYOL
EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOR
Manifestació 1 de desembre de 2007
17:00 hores-Plaça Catalunya

Caos Renfe

El dilluns dia 5 de novembre, el ple de l’Ajuntament de Molins de Rei, va aprovar una moció demanant que el govern espanyol resolgués el caos de Renfe, provocat per les obres de l’AVE, que l'estat inverteixi en transport públic i alhora demanant que s’assumeixin responsabilitats amb la dimissió de la ministra de foment Margarida Alvarez.

Amb dimissions no s’arreglarà els problemes del servei de rodalies, això ho tinc molt clar. Però cal pendre mesures, encara que siguin simbòliques per demostrar als milers de persones que pateixen l'enfonsament de les vies de tren i el mal funcionament del transport públic a Catalunya.

I sobretot donar exemple, de que s'han d'assumir les responsabilitats de les pròpies decisions. I la Sra. Alvarez es responsable del caos actual per haver decidit forçar el ritme de les obres, només per poder fer arribar l'AVE el dia 21 de desembre, i poder fer una gran festa. Per cert una festa, a la que no haguessin convidat a les persones, que segons el PSC-PSOE, son els responsables del que esta passant ara, es a dir el PP i CiU.

Qui talla la cinta, qui es posa les medalles, son les persones que han d'assumir la responsabilitat. I a mes a mes, qui decideix accelerar les obres, posant en perill els treballadors i provocant una execució insegura, que provoca l'ensorrament de les vies del tren convencional, es la Sra. Alvarez.

Es per això que es ella qui ha d'assumir la responsabilitat dels seus propis actes, i ha de dimitir. No és “antes rota que doblá”, és que hi ha molta gent que, uns quants dies de la seva vida, els tenen trencats i doblegats per una decisió innecessària.