Visió i il·lusió

El que vaig dir en l'acte "Una nova manera de fer política a Molins de Rei", el dijous dia 29 de març, a l'escola Alfons XIII. On la gent de CiU de Molins de Rei, vam presentar els nostres eixos de com volem fer d'una forma diferent la política a la nostra vila.

L'acte va ser un gran èxit de públic i tipus d'acte, tant que ens va sorpendre a nosaltres mateixos. Per això vull agrair l'assitència a tota la gent que va venir. I sobretot vull agrair als meus companys, a tots els que van treballar per fer-ho possible, i als que van compartir les intervencions amb mi. Tots van col·laborar a que fos un acte diferent, i del qual la gent se'n va endur una molt bona impressió.

MOLTES GRÀCIES

Espero que us agradi. Aqui va l'escrit:


A la història de Molins de Rei hi ha hagut moments on la visió i la il·lusió han fet que la nostra vila hagi estat un referent del seu entorn, una vila on la seva gent i la societat civil són riques, dinàmiques i amb molta força.

Moments com la creació i impuls de la fira de la candelera. Els anys 20, amb la corresponent construcció de tres grans edificis d’associacionisme i cultura. El retorn de la democràcia als anys 70...

Aquests moments, han configurat, en part, el Molins de Rei que som avui, aquest espai de convivència que és la nostra vila, i que com a model social és envejable i exportable. I això es transmet.

Molins de Rei té capacitat de transmetre força i romanticisme (com ha explicat molt bé l’Àlex), gràcies a que la nostra vila, ha tingut moments de visió i d’il·lusió col·lectiva.

La visió és un projecte col·lectiu, l’ objectiu d’on volem anar. On volem portar Molins de Rei, què volem que sigui la nostra vila. (El futur) La il·lusió és fer-ho junts, saber transmetre a la societat, als molinencs i molinenques, el projecte. Que se’l facin seu, i entre tots, el fem realitat.

Sense aquests dos conceptes, no es té rumb, i no s’avança des de la societat, sinó des de l’ajuntament, i en definitiva es va endarrere.

Com he dit, hi ha moments en la història de Molins de Rei que hem tingut visió i il·lusió. Un moment molt clar, i ho repeteixo, van ser els anys vint del segle passat, quan es van construir, com a exemple d’ il·lusió, 3 edificis emblemàtics de la nostra vila (la Joventut Catòlica, el Foment i la Federació).

Avui volia fer aquest acte a la Federació Obrera, per raons personals, els meus avis van participar d’aquella il·lusió, i van ajudar en la construcció de la Federació.

Però no ha estat possible ser-hi perquè, tot i que ja fa 10 anys que és propietat de l’ajuntament, encara no hem estat capaços de fer que torni a ser un dels punts neuràlgics de la cultura de Molins de Rei, i en realitat, avui està pitjor que fa 4 anys. Ara comencem a veure la llum, però hem perdut 10 anys (sumats als que ja ens va fer perdre perdre la dictadura). I això denota, o falta de visió o falta d’il·lusió, potser fins i tot de les dues coses.

I això, ha passat i passa en altres aspectes, dels quals explicaré alguns:
- La urbanització de la riera nova, no ha aportat res a Molins de Rei. Excepte una riera mal coberta, i un parell de terrenys per equipaments. No ha fet res per millorar la circulació, amb noves insfrasctures (tot el contari ha ajudat col·lapsar més el carrer Jacint Verdaguer).
- (L’ajuntament) No ha sabut mantenir les instal·lacions esportives que hi havia i ara es troben a faltar.
- No ha sabut fer que el pla de les bruixes pogués ser un parc urbà de Molins de Rei (a més l’ajuntament ni el manté en condicions)...

I la Granja. Tots els veïns i veïnes que avui hi viuen, quan hi van anar els hi van dir, que hi hauria una gran zona esportiva. Bé, ara tindran un mini, però mini, poliesportiu per sortir del pas. Nosaltres sí que hi farem una zona esportiva a la gravera.

I a nivell general es poden moltes coses més...
-Som la ciutat de més de 20.000 habitants de Catalunya amb pitjors equipaments esportius...
no som capaços de fer que el patronat d’habitatge de Molins de Rei faci una política i un treball conjunt i de la mà de l’ajuntament
Triguem 27 anys en invertir en el patrimoni cultural històric (i ara es fa gràcies a nosaltres)
no tenim un catàleg que protegeixi el nostre patrimoni arquitectònic
les zones verdes són places de ciment...

Bé, no m’allargaré. Però si que vull que quedi molt clar, Molins de Rei ha perdut moltes oportunitats per seguir avançant al ritme que la seva gent es mereix, i ha perdut pistonada, i ho ha fet, perquè ja fa temps que no hi ha un grup amb il·lusió que vulgui encapçalar Molins.

Cal retornar la il·lusió a Molins de Rei, i nosaltres estem aquí per fer-ho.

Des de la política, això no només es pot fer, sinó que s’ha de fer!

Un dels polítics que més admiro és en Kennedy. Ell va ser un polític que va saber transmetre visió i il·lusió col·lectiva a la societat occidental. Amb frases com “no et preguntis que pot fer Amèrica per tu, preguntat que pots fer tu per Amèrica”, però sobretot perquè en un moment de màxima tensió mundial per la guerra freda, i la crisi de valors de la societat occidental, quan semblava que la raó s’havia d’aconseguir per la força, va defensar que el que calia fer, enlloc d’imposar, és convèncer a base de fets, que els valors de la democràcia i la llibertat eren superiors a qualsevol altre, no per la força, sinó per la validesa, solidesa i justícia dels mateixos.

I va treballar per fer-ho, i va demostrar que era possible (com per exemple amb l’avenç dels drets civils a EUA). Però sobretot va saber transmetre que era un camí vàlid i a seguir, és a dir, va saber transmetre una visió (una societat millor i més justa en base a la democràcia i llibertat), i va ser capaç de transmetre i crear una il·lusió col·lectiva per poder-ho dur a terme.

Nosaltres ens proposem fer això per Molins de Rei, i ho volem transmetre d’una manera més catalana, fent servir les paraules del final d’un poema d’en Martí Pol.

Tot està per fer ( és la visió)
I tot és possible ( és la il·lusió)

Part de la visió és la que us han explicat en Toni, l’Àlex, la Mònica, la Carme i el Joaquim.

Una part de la il·lusió la posarem nosaltres, el nostre equip, del qual ja heu conegut als que hem presentat a través de les caricatures, les que avui han parlat, però també hi ha gent com l’Antonio Lopez, la Mercè, i... bé, avui no toca, no en desvetllàrem més. Això ho sabreu el dia 14 d’abril.

Però això només és una part de la il·lusió, l’altre l’ha de posar molins de rei, començant per vosaltres.

Necessitem la vostra implicació..., la vostra il·lusió, i que la transmeteu al vostre entorn. Perquè com hem dit, “tot està per fer” (i us necessitem per fer-ho), però sobretot penseu que “tot és possible”


VISCA MOLINS DE REI i VISCA CATALUNYA!!!!!!!!!!!!!!!